miércoles, 4 de abril de 2012

Capitol I - No vull ser ningú més que jo ( part I )

Aquest text, llibre o digueu-li com volgueu..no serà una autobiografia, però si que el punt més important i la clau del seu desenvolupament girarà al voltat de la meva personalitat. Començaré fent-vos una descripció perquè us feu una idea de mi. Sóc una noia de vint anys, baixa (metre cinquanta-vuit), cabells castanys, ulls marrons i cos prim, molt prim..
Segurament us estareu qüestionant si sóc anorèctica, si he tingut algun problema amb el menjar o bé si aquest llibre en el fons vol parlar de totes les qüestions psicològiques que giren entorn aquests trastorns. La meva resposta a tots aquests dubtes és NO, però aquest tema ja el tocarem més endavant, ara seguim amb la descripció, però aquest cop una descripció del meu entorn. Visc a Girona amb la meva parella i una altra parella en un pis compartit, estic estudiant 2n del grau per ser mestre en Educació Primària i aquest any m'he tret el carnet de cotxe i ja vaig sobre quatre rodes. La relació amb la meva parella és perfecte, mai hauria pogut somiar amb una persona que m'omplís i em donés tant, i quan menys m'ho esperava va aparèixer. Ara ja portem un any i quasi bé tres mesos, i tinc ganes de menjar-me el món amb ella, d'ara fins que se m'acabin les forces. Els meus pares són de Roses, que és el poble on jo vaig néixer, i la meva relació amb ells és immillorable. Si si, per molt que pugui semblar impossible, no em puc queixar sobre la meva vida, sobre el meu entorn. Ara bé, fins ara només he fet que explicar-vos allò que és visible als ulls de la gent, però ningú veu més enllà del cos, que és el nostre escut protector, aquell que deixa entrar-ho tot, però que a vegades mostra molt poc. Ara no seguiré, deixaré que les vostres hipòtesis sorgeixin en el vostra cap, i pugueu arribar a alguna conclusió sobre el perquè he decidit escriure.

No hay comentarios:

Publicar un comentario