He estat desapareguda, bastant..però aquí torno a ser. Les coses en la meva vida han canviat, però aquest relat no s'acabarà per aquest fet. En l'última entrada us vaig dir que el meu entorn semblava perfecte, però ara ens endinsarem en el món de les emocions, aquelles que tothom té..però que ha vegades a tants ens costa entendre.
Sempre he sigut una persona molt insegura de mi mateixa, en tots els terrenys; en l'amor, en la meva vida social, en les meves capacitats.. Això sempre m'ha condicionat, sempre ha fet condicionar la meva vida i la meva manera d'actuar. Molts pensareu que m'haig d'imposar a les pors, a les inseguretats..però em costa molt, sembla una muntanya que mai aconseguiré arribar a dalt de tot. Les meves experiències em diuen que haig d'anar un pas per davant del futur, i així només faig que oblidar-me del present, del que realment ara tinc i he aconseguit. Però, que passa si em deixo regir pel present? Que el cop que m'emporto sempre és més dur del que crec que podré suportar després, per tant, sembla que per mi sigui una necessitat pensar en el futur, i deixar que el present vagi avançant sense donar-hi més voltes. Segurament això és un error..i és el que m'ha fet caure més cops dels que jo hagués volgut, però encara que vulgui..ara ja no puc tornar enrere, i tot el que m'ha passat fins a dia d'avui és el que ara sóc, i ningú m'ho treurà. Puc ser millor o puc ser pitjor, però sóc jo, amb els meus defectes i les meves virtuts. Llavors us preguntareu perquè no m'agrada, o perquè penso que és un error. La raó és ben senzilla, no m'arrepenteixo de res del que he fet en el passat, però si que m'agradaria conservar coses, persones, aspectes que se m'han escapat de les mans. No pretenc fer pena a ningú, no vull que ningú senti llàstima, no em considero una desgraciada perquè sé que he lluitat pel que sentia en el moment, que mai he donat per perdut res que volia, res que desitjava o necessitava. Alguns cops m'haurà sortit bé, altres malament..però no he renunciat mai al que creia que em feia feliç, per molt que en aquests moments hagi tingut que fotre un cop de cap (no literalment) i treure les forces d'on creia que no existien.
Segurament esteu pensat que porto molt de dolor dins, moltes pors i moltes inseguretats,però us puc assegurar que en els pròxims relats anireu descobrint més parts de mi, més sentiments ocults i que per força..he tingut que descobrir.
Us deixo, i fins la pròxima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario