Em sap greu haver desaparegut tant de temps, els exàmens m'han tingut ocupada i he canviat d'aires, torno a ser al meu poble perquè estic treballant, i això m'ha comportat acceptar noves realitats, fer-me gran un cop més, però bé..aquest és un altre tema.
Avui us volia parlar de l'amor per les amistats, aquelles que a vegades pots arribar a confondre, però que no ha de ser així. No em refereixo a confondre l'amistat amb l'amor, sinó a confondre l'amistat amb una possessió. No heu sentit a vegades que per tenir una amistat, us heu sentit amb "l'obligació" de quelcom? Jo a vegades si, i també ho he vist al meu voltant. Suposo que quan ets petit això no te n'adones, i sense voler restringeixes les teves amistats, amb qui tu vols que tinguin amistat, i què han de fer en cada cas. Sembla que siguis la seva consciència, que tu sàpigues què ha de fer i què no, i que si no et fa cas t'està traint, o t'anirà malament. Això no és una amistat, o si, depen de que entengui la gent per amistat. Jo per amistat entenc a aquelles persones que et donen la mà quan has caigut, t'hagin avisat o no de que allò et podria fer mal; una amistat és aquella que per molt que ella no comparteixi les teves idees, te les respecta; una amistat és aquella que t'anima amb el que a tu et fa il·lusió, per molt que a ella li sembli una xorrada. Em podreu dir, que tot això s'assembla també a un amor de relació..però sabeu què les diferència? Una fina línia, molt molt fina.. i és el sentiment. Sí, el sentiment. Potser no ho entendreu, però si algun cop teniu parella i l'estimeu, veure-ho que l'amor és igual de gran, però de diferent manera; no vols fer el mateix amb una amistat que amb la teva parella; està clar, que hi ha coses que si, que tots som persones, però si ho heu sentit..ja m'entendreu.
Bé..retornem a les amistat en si. Com tot en la nostra vida, les coses evolucionen, com les persones, i perquè no, les relacions també. En adonem que quan erem petits no podíem contar tots els "amics" que teniem, i ara..potser ens caben en una mà. En una relació d'amistat hi ha d'haver pilars: confiança, carinyo, apreci, però sobretot ha de ser recíproc. Una amistat no es pot basar en tu voler però l'altre només rebre, una amistat no es pot basar en sacrifici. Una amistat t'ha de donar seguretat, t'ha de fer sentir bé amb tu mateix, t'ha d'acceptar amb els teus defectes i les teves virtuts,l'amistat de comprendre, t'ha de respectar..i amb tots aquests ingredients, aconseguim una amistat.
Ens tapem els ulls, i a persones que porten molt de temps a les nostres vides anomenem amistat, però hauriem de parar-nos a pensar, amb quines d'aquestes persones, realment..podeu considerar amistat.
Però és molt difícil fer-ho, preferim seguir amb els ulls tapats per no decebrens, per no afrontar..i jo, segurament la primera.
"El tiempo nos gobierna: lo medimos, lo señalamos pero no podemos vencerlo..ni siquiera hacerle ir más deprisa ni más despacio. O si podemos? No hemos experimentado todos la sensación de que los momentos preciosos pasan demasiado deprisa y deseado que duraran más? O se ha parado el tiempo en un día gris y hemos deseado que corriera más? "
